El coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha valorat avui que després de la noticia publicada en el Economista ( http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/xtbjun/empresas-finanzas/noticias/6072476/09/14/Los-consumidores-tendran-que-pagar-los-1400-millones-de-coste-de-Castor.html#.Kku8Kq9UeaVNHk4) tot just després d’un any de que es multiplicaren fins a més de 500 els sismes provocats per la injecció de gas el magatzem marítim del Castor, i de la posterior paralització de l’activitat i la renúncia a continuar endavant per part de l’empresa ACS i ESCAL, queda clar com de nou l’administració central s’ha preocupat més per assegurar-li el negoci a FLorentino Pérez abans de pensar les repercussions que això pot tindre en tots els contribuents.
Segons Mulet “ tot acaba on ens temiem, amb el Castor en funcionament, o sense que funcione, això provocarà una pujada abusiva en les taxes de gas als consumidors, ja siguen particulars o empreses, tot, perquè com dèiem des del principi, este projecte no es feia per millorar el subministre gasístic, sinó que era una nova operació especulativa, amb la connivència dels governs centrals, primer d’Aznar i després de Zapatero, i dels ajuntaments de la comarca que al principi o ho aplaudien o callaven amb complicitat”.
Per al portaveu ecosocialista “ nosaltres hem traslladat a les Corts Valencianes i al Congrés, una proposta perquè abans d’acceptar les clàusules abusives del contracte que encara que la concessionària abandona el projecte per una actuació negligent pròpia (que podria ser aquest cas), al no haver previst els sismes podrien obligar a indemnitzar l’empresa amb el cost net de la inversió, que en aquest cas seria d’uns 1.700 milions d’euros, llevat que l’administració central puga justificar causes d’interès general, es busque una eixida , i l’eixida està en les pròpies clàusules que deixen oberta la porta a fer excepcions en causes d’interés general.
Des de Compromís s’ha defensat al.legar l’interés general que puposa el cost dels 1.700 milions d’euros i la pròpia seguretat pública front al risc dels sismes, i també, iniciar un procés per depurar responsabilitats polítiques als gestors públics que van negociar el contracte i autoritzar el projecte de magatzem submarí, malgrat els riscos que implicava, traslladant tota la informació disponible a la fiscalia relativa a la totalitat de l’expedient que va culminar amb l’autorització del magatzem Castor per tal de que, si s’escau es depuren les responsabilitats penals a què pogués donar lloc.
Igualment, també s’ha exigit iniciar els tràmits necessaris per al desmantellament de la planta marina del Castor buscant la fórmula per a que el calculat cost de 200 milions d’euros d’eixa operació, no repercutisca en l’economia pública.
Segons Mulet “ cap d’aquestes propostes ha estat encara debatuda, però ens temem que el Govern Central continuarà amb la seua tàctica, que ha estat assegurar-li a l’empresari recuperar els diners invertits, i la fórmula més senzilla és pagar-li, i les opcions sempre han estat si li paguem entre tots en base a pressupostos públics,o els usuaris del gas mitjançant taxes astronòmiques, i en tots dos casos, és un atracament; Florentino va fer el Castor perquè va voler i perquè li van deixar, i nosaltres, no tenim cap culpa “