Carta a la Militància d’Iniciativa del Poble Valencià

Davant algunes informacions que estan generant confusió sobre la proposta de coalició per a  les pròximes eleccions generals, particularment a partir de la reunió de la Comissió Executiva Nacional de Compromís del 20 d’octubre, Iniciativa del Poble Valencià informa a la seua militància dels següents aspectes:

L’escenari polític resultant de les eleccions autonòmiques del 24 de maig, amb uns resultats històrics per a Compromís i una pluralitat política inèdita en les Corts Valencianes, van impulsar la reflexió immediata d’aprofitar esta inèrcia per sumar esforços de cara a les previsibles eleccions generals de finals d’any. Tant és així que en la Comissió Executiva Nacional celebrada l’endemà de les eleccions ja es va posar sobre la taula de manera formal treballar per aconseguir una confluència política amb altres organitzacions i moviments socials. En base a eixa proposta, membres de l’Executiva representants dels tres partits de la Coalició i també dels adherits, vam iniciar una ronda de reunions amb Podemos i EUPV per donar compliment a l’acord adoptat.

Del resultat d’estes converses s’informa en la següent reunió de l’Executiva de Compromís, celebrada el dia 13 de juliol, i en esta reunió s’acorda, amb un sol vot en contra, formalitzar els contactes amb Podemos per explorar la possibilitat d’arribar a una coalició electoral. Quedà pendent per a una següent reunió la concreció d’un decàleg polític que constituïsca la base de la coalició, en la línia de l’Acord del Botànic, així com altres qüestions tècniques.

El dia 18 de juliol la Mesa Nacional d’Iniciativa acordà per unanimitat ratificar l’acord de l’Executiva de Compromís de formalitzar els contactes amb Podemos i altres forces i actors socials.

Entre el 5 i el 12 d’agost el Bloc realitza un referèndum sobre l’acord de l’Executiva de Compromís que avala majoritàriament els acords anteriors.

L’1 de setembre, en una nova reunió de l’Executiva de Compromís, es presenta el decàleg que s’havia encomanat, s’informa de les reunions mantingudes i dels processos duts a terme pels diferents components de Compromís i  s’acorda continuar els contactes per concretar un acord que contemple 3 aspectes:

1. La visibilitat del nom “Compromís” de manera preferent en el nom i imatge de la candidatura.

2. El lideratge polític de Compromís en la coalició i en el grup parlamentari resultant.

3. La garantia d’un grup parlamentari propi dels diputats i diputades fruit de la coalició.

Posteriorment a esta reunió el Bloc convocà un nou referèndum. Com a conseqüència del resultat, la direcció del Bloc traslladà a la resta de membres de Compromís la seua decisió d’apartar-se del procés de converses.

No obstant això, la direcció del Bloc va considerar que encara que ells no pogueren assistir a les negociacions, era positiu seguir amb el diàleg amb Podemos i la resta d’agents socials per a aconseguir un acord que possibilite el desenvolupament de polítiques en benefici de les persones i que permeta, per primera vegada en la història, que una oferta electoral exclusivament valenciana tinguera protagonisme en els canvis polítics profunds que abordarà la pròxima legislatura.

El 3 d’octubre, l’Assemblea General d’Iniciativa aprova per unanimitat unes bases programàtiques que inclouen els aspectes fonamentals de la decisió de l’Executiva de Compromís de l’1 de setembre. El mateix dia, l’Assemblea General d’els VerdsEquo adopta un acord en termes semblants.

El 6 d’octubre es reuneix de nou la Comissió Executiva Nacional de Compromís i, donat que hi ha acords contradictoris entre els socis de la coalició, es decideix que en un termini de 15 dies s’aporte alguna proposta concreta que permeta verificar el compliment de les 3 condicions establertes. Durant 15 dies, representants d’Iniciativa, d’els VerdsEquo i de les persones adherides es reuneixen diverses vegades per donar compliment al manament de l’Executiva i, finalment, s’arriba a un acord polític i un acord electoral que complixen totes i cadascuna de les condicions acordades reiteradament pels òrgans de Compromís. Són els dos documents que adjuntem.

El 20 d’octubre es presenten els dos documents en la Comissió Executiva de Compromís. Sobre el primer, el manifest polític, hi ha acord general. Sobre el segon, els representants d’Iniciativa, d’Els VerdsEquo i de les persones adherides manifesten la seua satisfacció perquè recull totes les demandes que s’han fet reiteradament des de la Comissió Executiva Nacional de Compromís. En canvi el Bloc sol·licita un recés. Vint minuts després es reincorporen a la reunió i manifesten el seu rebuig al document perquè, segons diuen, no garanteix l’existència d’un grup parlamentari propi. A més, durant la reunió, membres destacats del Bloc apunten que, en realitat, no volen que s’arribe a un acord amb Podemos, i esta manifestació pública realitzada per primera vegada no queda desmentida per cap dirigent del Bloc.

Sobre la primera objecció cal dir que la legislació i la doctrina reiterada sobre la creació de grups parlamentaris al Congrés és clara. Si la coalició que es proposa aconsegueix el 15% dels vots en cadascuna de les circumscripcions en què ens presentem i s’obtenen, almenys, 5 diputats, es disposarà de grup parlamentari al Congrés. No es trobarà cap informe jurídic que diga el contrari.

Els nostres socis asseguren que esta doctrina no seria aplicable a la coalició proposada perquè l’existència de la marca Podemos en la coalició s’acumularia a la marca Podemos en la resta de l’Estat i no comptaria als efectes explicats. Però este contraargument no és correcte ja que la legislació electoral també és clara en este aspecte i existeixen nombrosos precedents. En formar-se una coalició les seues parts computen com un nou i únic subjecte polític: en conseqüència només es tenen en compte els resultats que obtinguem a Alacant, Castelló i València que és on únicament ens presentem.

El segon argument, és a dir, la negativa a pactar amb Podemos, que després d’haver-se manifestat per primera vegada en l’executiva del dia 20 ha sigut publicitada en xarxes socials i mitjans periodístics per dirigents destacats del Bloc, constitueix una novetat política difícilment explicable i justificable. Este ha sigut el marc de negociacions en què s’ha treballat, amb lleialtat i en estricte compliment dels acords reiterats de la Comissió Executiva Nacional de Compromís des del dia 25 de maig, amb informació periòdica i complint tots els acords que s’han explicat abans. Unes negociacions que han donat com a resultat una proposta d’acord que dóna sobrat compliment a les condicions polítiques marcades per l’Executiva de Compromís. Tant és així, que només una de les quatre parts que composen l’executiva de Compromís (la majoritària, certament) es mostra en desacord amb la proposta d’acord. Les altres tres consideren que la proposta recull sobradament els acords de l’Executiva.

Així doncs, desmuntat el primer argument i aparegut sorpresivament el segon, ens trobem en una situació delicada que no es pot resoldre per votacions majoritàries, sinó per acords polítics. Les normes i bases de Compromís defineixen clarament que els acords polítics s’adopten en l’Executiva, amb un delicat joc d’equilibris i majories qualificades que garanteix que les decisions compten amb el consens i el suport de totes les parts que integren la coalició. El Consell General ratifica (o no) els acords a què prèviament s’arriba en l’Executiva. Així s’ha fet sempre i no hi ha cap motiu per fer-ho ara de manera diferent.

Hi ha, a més, arguments falaços, com els de convocar un referèndum. Un referèndum en una coalició és un contrasentit si afecta a la voluntat política d’alguna de les parts de la coalició, perquè implicaria que la sobirania d’una de les parts la decideix gent que no pertany a eixa part, invadint d’esta manera un fur que no li és propi.

Compromís és una coalició que existeix per la voluntat de cadascuna de les parts que la conforma i que es renova per decisió pròpia en cada procés electoral. I per garantir que totes les parts que la conformen troben el seu lloc tenim establits mecanismes de garantia de pluralitat que han constituït en gran part l’èxit de la coalició. Perquè no volem per a nosaltres el que no volem per a la resta: que els grans s’imposen sobre els menuts.

Però més enllà d’estes consideracions de caràcter tècnic, és important no perdre de vista el context polític: les pròximes eleccions generals no són unes més. Hi ha consens en considerar que la pròxima legislatura no només suposarà un canvi polític, sinó que haurà d’abordar reformes estructurals de diversa índole que afectaran al poble valencià. Tenim a més, la possibilitat de liderar una opció electoral que, per primera vegada en la història, convertisca al País Valencià en subjecte polític i protagonista d’este canvi i que, a més, ens situe en primera línia del panorama polític del nostre país, que reforce els nostres alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors, consellera i consellers i a la nostra vicepresidenta. Que ens situe en la primera línia política. És el moment de la política en majúscules. I no volem perdre una vegada més el tren de la història. No es tracta de millorar els nostres resultats per autosatisfacció, sinó de protagonitzar, en companyia d’altres, un moment històric. Un moment per les persones.

 

Miquel Real, Mireia Mollà, Francisco García.

Els portaveus.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *