Maleïda crisi, maleïda crisi en la que ens han posat.
Qui estira dels fils de la macroeconomia va decidir que l’Estat Espanyol, i en especial el nostre País Valencià, es convertira en el balneari per als adinerats del nord d’Europa, i per això, excepte honroses excepcions, ací no calia indústria, economia productiva, ni agricultura, perquè en eixos dissenys de tauler, altres parts havien de ser les productores dels aliments i productes de primera necessitat; i la Política Agrària Comunitària ha jugat a sols permetre un sector agropecuari residual i subsidiari. I pobra de la societat que no és capaç de tindre certa autonomia alimentària, perquè està condemnada a ser depenent d’altres per subsistir.
I en eixes estem, en la nostra ciutat, cap de província, el sector serveis, comercial, el pes de l’administració, i casos puntuals ( petroquímica, alguna menuda indústria), ha marcat el model, on el camp ha estat simplement vist com un àrea a conquerir, com el llunyà oest, per especular, urbanitzar, créixer; els horts, com matalàs econòmic secundari, com afició, com suplement, com herència, però descartat per tots com alternativa econòmica seriosa, com una de les peces claus de l’economia local; hem passat de ser agrícoles a ser “capital”.
I eixa crisi endèmica del sector agrícola, que viu tot el país, s’agreuja encara més en la ciutat, on no es pensa en el camp. I si no estava la cosa prou malament, la crisi del model cooperativista encara afona més les possibilitats econòmiques del sector agrari, en especial citrícola.
Tenim la Cambra agrària de Castelló amb un deute immens, al qual ha de fer front amb la venda de patrimoni propi per poder eixir d’esta, amb tot el que això ocasionaria a curt i mig termini, la Societat Exportadora número 3, també amb números rojos, i la Sant Isidre fent malabarismes per sobreviure, tot, mentre han de sostindre aquestes cooperatives agràries estructures decimonòniques, que ha perdut la seua funció i es queden sol com càrregues; l’antiga UTECO ara Intercoop, que sobreviure falta d’idees, mantenint un funcionament que en l’actual situació econòmica no funciona: una estructura pesada pensada com central de compres i serveis, o ara hi ha més oferta que demanada; i en la intermediació acaba ofegant les entitats menudes: quan el que caldria ara és poder desempallegar-se de despeses i estructures supèrflues, d’intermediaris que ho encareixen tot, i apostar per la innovació i empoderament de les cooperatives, i tallar de soca-rel estructures que han cimentat el seu poder en la col·locació, l’amiguisme, i el viure a costa de les entitats filials; ara és el moment d’apostar per un cooperatives d’aquest segle, incentivant les mesures de desenvolupament i la recerca de noves idees, i fent-les àgils i útils; perquè el sector agrícola continua sent necessari en tota societat, i perquè, esclatada la bombolla urbanística, la gent necessita menjar tots els dies, i si podem recuperar espais perduts, reactivar motors que s’ha aturat, cal intentar-ho.
Iniciativa Castelló de la Plana.