L’homilia apocalíptica de Rouco Varela acomiadant “oficialment” a l’expresident del Govern Espanyol Adolfo Suárez, amb tots els habitual excessos verbals i conceptuals del representat de l’Esglèsia, torna a posar de manifest com de difícil és fer realitat allò de que som un estat aconfessional.
La sacralització de molts actes festius, institucionals; siguen les pròpies festes fundacionals amb misses i participació eclesiàstica, la instauració en el calendari laboral de totes les festivitats religioses ( Pasqua, dia de la Immaculada el 8 de desembre , dia de l’assumpció de la verge el dia 15 d’agost, dia de Sant Josep, dia del naixement de Crist,..etc) , les inauguracions d’espais públics amb la presència de religiosos, i un llarg etcètera, ens duen a comportament propis d’un nacionalcatolicisme encara en l’adn dels costums, d’allò que es fa per inèrcia.
Si baixem al terreny “local”, actes importants i transcendents en les persones, continuen igualment baix eixe “sempre s’ha fet així”, i molts, per eixa dinàmica, no concebrien a Castelló un acte institucional d’acomiadament, de per exemple, un alcalde o una figura clau local, sense la corresponent missa, ja que no hi ha altra manera de fer les escenificacions simbòliques. Capelles ardents al marge, en casos molt puntuals, en espais públics, podrien ser les excepcions … El costum no ha de suposar la normalitat, i pense que cal començar a canviar-ho.
Però què fem amb els casos de particulars?, què fer per acomiadar a un familiar si no vol una cerimònia religiosa?, s’ha de recaure en el que puga ofertar el tanatori contractat per a tal fi?, Costaria molt habilitar un espai municipal, públic, i gratuït ( o subjecte a les taxes raonables per emprar-lo), on poder retre homenatge i cerimònies no religioses?,
Igual que un alcalde o regidor pot “casar” a dos persones, per què no pot oficial també una cerimònia civil d’acomiadament? ( òbviament, si ho té un amic regidor, li ho podrà fer extraoficialment, però no és el cas).
De la mateixa manera, “batejos” o festes de benvinguda a este món , a nivell privat, ningú ens ho nega de moment, però… per què no es pot fer de manera “oficial”, en espais públics i comptant amb un representant del poble?. Casos com els de Castelló on al cementeri hi ha una única sala per fer cerimònies sense símbols religiosos, és un menut pas en eixa direcció, però òbviament fa falta un poc més.
Hi ha ajuntaments que han avançat en estes matèries, a Castelló, es veu que el pes de la institució ideològica i religiosa encara és massa pesada.
Òbviament, no estem pensant en clavar una taüt a la sala de plens, sinó habilitar espais públics per a tot tipus de cerimònies civils, perquè la ciutat som tots, els que veuen el món des de perspectives religioses, mítiques, simbòliques, rituals, asèptiques… tots som ciutat i tots mereixem el nostre espai.
I està clar que no és sols un problema d’espais disponibles, que també, sinó d’eixa caspa que no ens hem espolsat: perquè des de les institucions públiques no es fa la norma de la cerimònia civil, la separació església -estat vol dir que si es fa cap acte oficial ha de ser necessàriament civil. Es pot fer un acte civil d’acomiadament d’un personatge públic sense que res impedisca fer a continuació, o no, el funeral religiós. La missa “oficial” de Rouco amb Suarez podria haver estat a l’aire lliure. Per tant, res impedeix fer un acte civil (independentment la família vulga fer un a part de religiós); és el xip que cal canviar; altra cosa és que la manca d’espais, siga un altre handicap a superar, anem per tant, a intentar posar-ho més fàcil.
Marcos Campoy, portaveu d’Iniciativa a Castelló de la Plana i membre de l’executiva local de Compromís