L’assemblea general de les Nacions Unides va establir l’11 de febrer com el dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, amb el propòsit de reconéixer i visibilitzar el paper de les dones en la comunitat científica i tecnològica. Amb motiu d’aquesta celebració, estan tenint lloc arreu del món i, en concret, a la ciutat de la València, nombrosos actes amb dones científiques que analitzen la presència de les dones en la ciència, tant des d’un punt de vista històric com en l’actualitat.
Feminismes amb Iniciativa-Compromís s’ha sumat a la reivindicació amb l’organització de l’acte Dones de Ciència ahir per la vesprada en la Casa de l’Alumne de la UPV, al que van assistir com a ponents les professores i científiques Paula Tuzón, física teòrica i professora de la UV d’educació científica, també membre actiu d’Iniciativa-Compromís, Lucía Hipólito, neurocientífica i professora de la UV en el Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i Isabel Pérez Arjona, professora del Departament de Física Aplicada de la UPV.
En la tertúlia es van abordar qüestions importants sobre l’actual bretxa de gènere en la ciència i la tecnologia. Es van comentar les dades existents, de com en les carreres més tecnològiques la bretxa és més pronunciada; i de com, fins i tot en les carreres que tenen més a vore amb ciències de la vida –on hi ha més dones que en les anteriors- la presència de les dones també baixa segons augmenta l’escalafó ocupat en la professió.
Es va comentar la força dels estereotips i es va incidir molt en el paper de l’educació. “Segons els estudis, als 5 o 6 anys les xiquetes ja pensen que els xiquets són més intel·ligents.” “El problema no està en les ciències en sí, sinó en què quan vaig a una llibreria amb la meua filla de 3 anys, més del 80% dels llibres són històries on el protagonista és un xiquet, i no una xiqueta, al que li passen aventures.” Reflexionà Paula Tuzón. “El paper de l’educació és fonamental, malauradament en les escoles encara falta molta conscienciació”, apuntà Lucía Hipólito. “Hi ha un reforç actiu per a què les xiquetes s’interessen més per uns temes que per altres”, comentà Isabel Pérez Arjona. “El reforç passiu és enorme, com els adults transmetem de manera inconscient el que poden i han de fer les xiquetes i el que poden i han de fer els xiquets”, afegí Paula.
A banda dels estereotips que fan que els infants s’interessen més per uns temes que per altres, José Gea, coordinador de moviments socials i universitats de Joves amb Iniciativa-Compromís i moderador de l’acte, va preguntar què passava una vegada una dona havia escollit una carrera científica; per què després moltes abandonen la professió. “Les tasques assignades socialment a les dones, com són cuidar els fills i la casa, fan incompatible el desenvolupament d’una carrera científica. Si estàs 9 mesos fora de joc, quan t’incorpores t’has quedat enrere.”, comentà Isabel. Paula aprofundí més en aquesta idea: “És per com funciona la ciència. És un capitalisme voraç en un entorn progre, i això dificulta molt poder parlar-ho. El capitalisme devalua totes les tasques que tenen a vore amb la cura dels cossos i l’entorn, tasques socialment assignades a les dones. Per tant, si les dones assumeixen aquestes tasques queden expulsades de les carreres científiques. La clau no està tant en deixar de fer eixes tasques; sinó en canviar de model. Jo no vull renunciar a vore als meus fills per la vesprada. La ciència ha de deixar de ser un esport d’elit i passar a ser un ofici.” Lucía afegí, “la ciència es ven com una cosa vocacional, on tu treballes perquè vols, no perquè has de treballar. Ha de ser el teu somni. Si no et sents així, és que ets menys científic.”
Isabel va plantejar també la qüestió de què la ciència és un món on la dona és constantment avaluada per homes. Lucía i Paula recordaren el famós estudi de la Universitat de Yale, on es veia com el currículum d’un home per a un lloc de treball en ciència era molt millor avaluat que el d’una dona, quan ambdós currículums eren exactament iguals. “Tenim tot un repte i és essencial que els homes reconeguen el seu paper”, asseguraren les ponents.
L’acte va acabar amb una ronda de reflexions i preguntes entre el públic, arran de les quals les científiques van comentar la importància de l’autoconfiança en les dones. “No es tracta de masculinitzar-nos, com hem dit abans, el repte és canviar el model, però també és cert que hi ha coses que els homes fan molt bé, i les dones hem d’aprendre a confiar més en nosaltres mateixa.”, comentà Paula. “Hi ha molta pseudociència sobre si l’home està més capacitat per a certes carreres i les dones per a altres, és important trencar estos mites i incidir molt en l’educació”, va concloure Lucía.