Acostumades a remar contracorrent, les dones, al llarg de la història s’han vist arrossegades per batalles, martiris, condemnes i entrebancs d’allò més variats, accions totes elles pensades o imaginades pels homes, per a la seua glòria, sense considerar cap efecte nociu per a mares, germanes o parelles, negant-les la capacitat d’opinió, d’anàlisi o decisió amb un paternalisme fastigós i que es manté, fins i tot en l’actualitat.
El 8 de Març, des del llunyà 1911 es celebra el dia internacional de la dona, com a reconeixement de la lluita d’aquestes per la participació, en igualtat amb els homes, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persones; avui, més de 100 anys després, malauradament continuem commemorant aquest dia; i dic malauradament perquè en molts àmbits, massa àmbits més bé, aquest dia té tota la vigència.
Hem avançat en matèria d’igualtat, és clar, però també cal dir que no ha estat suficient, a saber, en els països suposadament desenvolupats, la majoria de dones continuen guanyant vora 1/3 menys que qualsevol home pel mateix treball, la violència masclista no s’atura i no té aparença de fer-lo en un futur pròxim, la immensa majoria dels dirigents d’estats del grup dels poderosos són homes, així com la pràctica totalitat de càrrecs de les administracions exteriors i de defensa d’aquests estats, els grans consells d’administració de les empreses amb la facturació en milions de dòlars per bandera són homes…i així van passant els anys, va passant la vida i continuem igual. I les excepcions no són honroses, ni de lluny, les dones en llocs d’importància extrema (Merkel, Lagarde) han crescut com a homes, s’han rodejat d’aquests per desenvolupar les seues tasques i han adaptat en masculí la seua feminitat com a forma d’actuació.
En el tercer món no cal dir que la fractura és enorme, brutal, tant que, en molts països ix més a compte nàixer animal que dona. Els motius religiosos al llarg del món, són en gran mesura els culpables d’aquesta situació.
L’ONU en boca del seu secretari general ja ha deixat clar que, “Els països en els quals hi ha més igualtat de gènere experimenten un major creixement econòmic. Les empreses que compten amb més capdavanteres dones aconsegueixen millors rendiments. Els acords de pau que inclouen a les dones són més duradors. Els parlaments en els quals hi ha més dones aproven més lleis sobre qüestions socials clau com la salut, l’educació, la lluita contra la discriminació i la manutenció dels nens. Les proves no deixen lloc a dubtes: la igualtat de la dona suposa progressos per a tots”
Espere que ben aviat no tinguem que celebrar més aquest dia, que les polítiques d’igualtat, que la discriminació positiva i que la determinació de totes i tots face possible un 8 de Març com a “dia internacional de les persones”, així, sense gènere.
Salut.
J.M.Segarra. Iniciativa del Poble Valencià. Coalició Compromís.